La mestra que ensenyava massa

Deu haver-hi hagut més casos durant molt de temps, però finalment aquest ha transcendit: a una mestra li ha tocat el rebre per haver ensenyat massa. Ha passat a l’Escola Espanyola d’Escaldes-Engordany (Andorra). Es veu que els onze alumnes de P4 (o sigui de quatre anys) saben sumar i restar, i llegir, i comencen a escriure –que és el que a aquesta edat feien tots els qui ara són de la segona volada, sense que ningú ho considerés un crim contra la humanitat. Alarma i corredisses! Un grapat de nens tan avançats és motiu suficient perquè l’inspector de guàrdia es desvetlli, pugi fins a les valls que Carlemany deslliurà dels alarbs, i compongui un informe que, secundat per la direcció de l’escola, comporta el bandejament de la mestra que ha comès l’heretgia d’ensenyar. En l’origen dels conflictes laborals pot passar que hi hagi més elements dels que consten en acta, però en tot cas és escandalós que es pugui fer servir com a acusació el fet que l’aprenentatge es desenvolupi en la més absoluta normalitat.

On hem arribat que, passant per alt que uns nens estan contents amb la seva mestra i que uns pares estan contents del que aprenen els seus fills, l’autoritat competent decideix que tots plegats han de ser més incompetents. No ens podem lamentar que s’hagi perdut la cultura de l’esforç, així en diuen ara, si ens esforcem a castigar i marginar qualsevol que destaqui en l’ús de l’intel·lecte. No ens podem estranyar de tenir fills que no serveixen per res si els deixem en mans de gent que prefereixen veure’ls distrets i enjogassats en lloc d’estimular-los a avançar.

 No ens podem sorprendre que el nostre país retrocedeixi posicions contínuament cada vegada que es fa una avaluació objectiva dels seus resultats educatius, si els responsables polítics són incapaços de treure conclusions del fracàs ni de rectificar la mala pedagogia seguida. Qui en surt guanyant, d’aquesta desprogramació col·lectiva, a base de plastilina, gomets i paraules llargues que ningú no entén? Hauríem de començar-nos-ho a preguntar, perquè no serem més savis ni més pròspers ni més lliures amb tantes ximpleries.

 Convé una nova generació de mestres que ignorin la xerrameca de bruixa fàtua en què s’ha acabat convertint la pedagogia i que tornin a fer de l’escola un lloc on es produeix la transmissió del coneixement. Mireu entorn vostre i podreu veure les conseqüències d’haver-ho deixat de fer.

Fuente: Avui

Anuncios

Un comentario en “La mestra que ensenyava massa

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s